La Sèrie

A excepció d’en Tarzan, des que venim al món estem obligats a conviure amb els nostres semblants: amb la família, a la guarderia, a l’escola, a la feina, a la llar de jubilats...

Si de la simple convivència entre dues persones ja poden saltar guspires, imagineu-vos una casa amb sis personatges amb personalitats completament antagòniques.

Els Glàmpers són un clan, un grup d’amics que conviuen junts, les acusades personalitats dels quals interactuen contínuament.

La seva casa, la seva llar, ve a ser una mena de reactor nuclear on la mínima interacció entre les seves partícules pot provocar una reacció en cadena d’imprevisibles i desastroses conseqüències.

Per fora, és cert, els Glàmpers no s’assemblen en res a un ésser humà. Però, si observem el seu comportament veurem que som bastant clavats. No sabem si els Glàmpers són ateus o no, però són practiquen amb freqüència l’art dels pecats capitals: ira, enveja, gola, peresa, soberbia i avarícia (tot i que vagin tot el dia despullats, de moment, no s’ha demostrat que els Glàmpers puguin tenir interès en el sexe).

Al conèixer a un Glàmper, s’experimenta uns sentiments de fraternitat i d’alleujament simultanis: de fraternitat, perquè veiem que no és l’única espècie de l’univers capaç de sentir aquests instints tan baixos; i d’alleujament, perquè, així com entre nosaltres els humans una simple discussió entre amics, acaba, com a màxim en quatre insults, en el cas dels Glàmpers pot acabar pitjor que una explosió atòmica.